Avui us vull pesentar els meus pares. A la foto estem el dia de l'estrena al Tívoli, i a tots plegats se'ns veu una cara de satisfacció que fa fàstig. Potser pensareu que aquesta foto es una mica personal, però es que em venia de gust ensenyar-vos-els, i d'aquesta manera humanitzem una mica aquest blog, què carai.
El meu pare es diu igual que jo, Josep Maria Lari i és pediatre i ma mare es diu Montserrat Viaplana i es una gran pintora. Ells tenen la culpa que jo fagi màgia ja que em van regalar el meu primer llibre de màgia quan tenia 14 anys; pobres, no tenien ni idea que estaven crean un futur monstre de l'escena (per la meva lletjor evident). Però no només en tenen la culpa per haver-me regalat aquest llibre sinó també per haver-me fet costat al llarg de tota la meva trajectòria. Jo comprenc que uns pares han de tenir cert neguit si el seu fill els diu que vol ser mag o torero, i per tant admiro la confiança que els meus pares han dipositat en mi, fent-me costat dia a dia. A mi sempre em diuen que m'assemblo al meu pare i que he tret la faceta artística de la meva mare. No tinc cap dubte ni d'una cosa ni de l'altra i n'estic molt orgullós.
Si us hi fixeu bé els veureu sovint a les meves funcions, ja que m'he convertit en un dels seus hobbys preferits, el MagLaring, que consisteix en veure'm actuar al mateix temps que coneixen més a fons la geografia catalana.
.jpg)
.jpg)
